ENS HA ESCRIT UNA CARTA LA TERRA
AMB LLETRES DE PEDRA ALS CAMINS,
PUNTS I COMES D’AIGUA DE PLUJA
I ELS SIGNES A ESPIGUES DE LLI.
HAUREM D’APRENDRE A LLEGIR
LA LLENGUA ANTIGA DEL PLANETA;
LA HEM OBLIDAT, ÉS JA JEROGLÍFIC.
ESPÈCIES EN RISC?
CANVI CLIMÀTIC?...
ÉS L’ESTIRA I ARRONSA D’UNA PELL
ENDURIDA PER TANT DESGAVELL.
PERÒ LA TERRA ENS ESTIMA
I GAUDEIX QUAN ENS REGALA L'ALÈ.
LI AGRADA ATREURE’NS AMB LA GRAVETAT,
ENS RETÉ I ENS TRACTA BÉ,
ENS REGALA BLAT AMB ROSELLES,
LLAVORS A EXPENSES DEL VENT,
RIUS PER EMMIRALLAR LA LLUNA
I PAPALLONES PRECIOSES DE VIDA NOCTURNA.
ENS REGALA NITS FREDES,
OCEANS, PARCS TEMÀTICS PER TEMPESTES,
CAVALLS NANS A LLUNYANES ESTEPES
I MUNTANYES DICCIONARIS DE BLANCOR.
ENS REGALA LA CALOR DEL SOL,
FRUITES DOLCES D’ESTIU,
ESPÀRRECS AMOROSOS DE MARGE
I TRUFES QUE BUSQUEN ELS PORCS.
ENS REGALA PLUGIMS
I CATARACTES DE PLATA,
TARDORS D’ABUNDORS
AMB CASTANYES I PINYONS.
ENS REGALA VAQUES I CABRES,
OCELLS DE COLORS,
EL FOC DELS PASTORS
I ALBADES AMB REFLEXES D' OR.
ENS HA ESCRIT UNA CARTA LA TERRA.
Barriel, Isabel
ACTIVITAT
dilluns, 25 d’abril del 2011
dissabte, 16 d’abril del 2011
diumenge, 10 d’abril del 2011
dimecres, 16 de març del 2011
DEIXALLERIES
INTERESSANT WEB AMB MOLTA INFORMACIÓ:
- QUÈ ÉS UNA DEIXALLERIA?
- ON LES PODEM TROBAR?
- QUINS RESIDUS PODEM PORTAR?
- ON PODEM PORTAR CADA TIPUS DE RESIDU?
diumenge, 20 de febrer del 2011
RECICLEM JCLIC
CEIP Enric Grau i Fontserè
Flix (Ribera d'Ebre)
Conjunt d'activitats sobre el reciclatge per a educació infantil que inclou trencaclosques, numeració fins al 5, associacions, relacions, entre d'altres coses. Es pretén que els nens i les nenes aprenguin a llençar cada cosa al seu lloc per tal de contribuir a la millora del medi ambient.
Nivell Infantil (3-6)
Data 14/04/08
zonaClic - activitats - Reciclem
divendres, 18 de febrer del 2011
Receptes màgiques per tenir cura del món
El planeta on vivim està malalt. Té la febre pels núvols, els pulmons molt tapats i cruiximent les 24 hores del dia. El metge ha dit que, si no l’ajudem, la Terra mai es posarà bona. Amb aquestes receptes màgiques podem fer que el nostre món millori. Com més persones les seguim, més aviat viurem en un lloc sa.
CADA COSA AL SEU LLOC
Cada cosa al seu lloc
zonaClic - activitats - Cada cosa al seu lloc
Rosa M. Obradors Puigdellívol 
CEIP Mare de Déu de Montserrat
Súria (Bages)
Activitats relacionades amb la recollida selectiva. Tenen com a protagonista la tortuga Closcaneta, mascota de la campanya Medi Ambiental de Súria.Súria (Bages)
zonaClic - activitats - Cada cosa al seu lloc
TÉ PROBLEMES LA TERRA
Té problemes la Terra?
La pluja àcida, l'efecte hivernacle i la generació de residus
La pluja àcida, l'efecte hivernacle i la generació de residus
Agents pel clima
Agents pel clima és un recurs educatiu sobre el canvi climàtic adreçat, principalment, als nois i noies de l'últim cicle de primària. La dinàmica que planteja és aprendre què és el canvi climàtic i, sobretot, quina incidència hi tenim i què podem fer per frenar-lo mitjançant reptes i missions adreçats a l'alumnat.
Agentspelclima.cat és una eina educativa virtual, adreçada a nois i noies d'entre 10 i 12 anys, que posa a l'abast del professorat els recursos necessaris per treballar aquest tema a classe.
A agentspelclima.cat s'hi pot trobar, en un entorn lúdic i amè:
- Un test d'avaluació d'emissions de CO2 i de consum d'aigua.
- La possibilitat de personalitzar Agents pel clima.
- Reptes i missions secretes, per aconseguir reduir la petjada climàtica del dia a dia.
AGENTS PEL CLIMAAgentspelclima.cat és una eina educativa virtual, adreçada a nois i noies d'entre 10 i 12 anys, que posa a l'abast del professorat els recursos necessaris per treballar aquest tema a classe.
A agentspelclima.cat s'hi pot trobar, en un entorn lúdic i amè:
- Un test d'avaluació d'emissions de CO2 i de consum d'aigua.
- La possibilitat de personalitzar Agents pel clima.
- Reptes i missions secretes, per aconseguir reduir la petjada climàtica del dia a dia.
dimecres, 16 de febrer del 2011
El compostatge JCLIC
El compostatge
Conjunt d'activitats per a treballar el compostatge: la recollida orgànica, la compostadora i els organismes que hi intervenen. El projecte està dividit en quatre parts adreçades a diferents nivells educatius:
* Educació infantil
* Cicle inicial
* Cicle mitjà
* Cicle superior
zonaClic - activitats - El compostatge
Conjunt d'activitats per a treballar el compostatge: la recollida orgànica, la compostadora i els organismes que hi intervenen. El projecte està dividit en quatre parts adreçades a diferents nivells educatius:
* Educació infantil
* Cicle inicial
* Cicle mitjà
* Cicle superior
RECICLAJOC
RECICLAJOC
Jocs i objectes amb material reciclat.
Els jocs que trobareu en aquesta web s'agrupen principalment en tres famílies:
• Jocs de taula d'arreu del món
• Jocs de carrer d'arreu del món
• Altres tipus de jocs
Jocs i objectes amb material reciclat.
• Jocs de taula d'arreu del món
• Jocs de carrer d'arreu del món
• Altres tipus de jocs
Debat sobre la incineració a Catalunya
Debat sobre la incineració a Catalunya
A Catalunya, cada ciutadà genera diàriament més d'un quilo i mig de residus. El PROGREMIC, programa de gestió de residus municipals, elaborat per l'Agència de Residus de Catalunya, aposta per reduir-ne la producció i per promoure la reutilització, el reciclatge i la recuperació.
Un dels temes que ha generat crítiques des de grups ecologistes és que el PROGREMIC també inclou la incineració. Per a la Plataforma Cívica per la Reducció de Residus, aquest tractament no fa desaparèixer les deixalles, sinó que les transforma en gasos, cendres i escòries molt més tòxiques.
A Catalunya hi ha quatre incineradores: a Sant Adrià de Besòs, a Tarragona, a Campdorà i la de Mataró. Segons l'Agència, les instal·lacions han evolucionat tecnològicament, i la normativa europea assegura que no hi hagi impacte ambiental.
No tothom ho veu així. Eduard Rodríguez-Farré, expert en neurotoxicologia de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona, va promoure l'estiu passat un manifest de professionals de la salut sobre l'impacte de la incineració en la salut humana. Un dels nous problemes que destaca són les nanopartícules, que tenen un diàmetre menor a una milmilionèsima de mil·límetre.
Per la Plataforma Cívica, incloure la incineració significa renunciar a un model basat en la reducció i la recuperació. Per la seva banda, l'Agència assenyala que la incineració redueix la quantitat de restes que van a parar a abocadors, que tenen un impacte ambiental superior. També està acabant la construcció d'un Centre Integral de Valorització al costat de la incineradora de Mataró. L'objectiu és recuperar el màxim de residus aprofitables per enviar-ne la menor quantitat a la incineradora o als dipòsits controlats.
A Catalunya, cada ciutadà genera diàriament més d'un quilo i mig de residus. El PROGREMIC, programa de gestió de residus municipals, elaborat per l'Agència de Residus de Catalunya, aposta per reduir-ne la producció i per promoure la reutilització, el reciclatge i la recuperació.
Un dels temes que ha generat crítiques des de grups ecologistes és que el PROGREMIC també inclou la incineració. Per a la Plataforma Cívica per la Reducció de Residus, aquest tractament no fa desaparèixer les deixalles, sinó que les transforma en gasos, cendres i escòries molt més tòxiques.
A Catalunya hi ha quatre incineradores: a Sant Adrià de Besòs, a Tarragona, a Campdorà i la de Mataró. Segons l'Agència, les instal·lacions han evolucionat tecnològicament, i la normativa europea assegura que no hi hagi impacte ambiental.
No tothom ho veu així. Eduard Rodríguez-Farré, expert en neurotoxicologia de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona, va promoure l'estiu passat un manifest de professionals de la salut sobre l'impacte de la incineració en la salut humana. Un dels nous problemes que destaca són les nanopartícules, que tenen un diàmetre menor a una milmilionèsima de mil·límetre.
Per la Plataforma Cívica, incloure la incineració significa renunciar a un model basat en la reducció i la recuperació. Per la seva banda, l'Agència assenyala que la incineració redueix la quantitat de restes que van a parar a abocadors, que tenen un impacte ambiental superior. També està acabant la construcció d'un Centre Integral de Valorització al costat de la incineradora de Mataró. L'objectiu és recuperar el màxim de residus aprofitables per enviar-ne la menor quantitat a la incineradora o als dipòsits controlats.
Pots, plàstics i papers
Pots, plàstics i papers
"Mediterrània" dedica el capítol a l'eliminació dels residus i al seu aprofitament i reciclatge.
Un dels problemes principals de la societat actual és l'eliminació de les escombraries, ja que és impossible fer desaparèixer els productes de rebuig.
A la natura també hi ha residus, com per exemple la fullaraca dels boscos. En aquest cas, però, les fulles les digereix el mateix sistema que les ha creat.
En alguns casos, l'home fa servir abocadors incontrolats, amb el perill que això comporta per al paisatge i la salut. També hi ha abocadors controlats perillosos, però d'altres, com el del Garraf, funcionen adequadament. Primer s'impermeabilitza el terreny i després s'hi aboquen les escombraries per capes. Finalment es cobreix tot amb terra. Un sistema de tubs permet evacuar-ne els gasos i els lixiviats, els líquids produïts per la fermentació, van a parar a unes pisicines de tractament. El biogàs que se'n desprèn pot ser reutilitzat com a combustible.
El programa també mostra com funciona la incineradora de Sant Adrià de Besòs. El procés d'incineració produeix energia elèctrica reutilitzable. Així mateix, les escòries que se n'obtenen també es poden reutilitzar en l'àmbit de la construcció.
Després de fer un estudi de les escombraries que es produeixen a la ciutat, se sap que més del 50 % correspon a matèria orgànica. Aquesta matèria, després d'un procés de compostatge, pot tornar al camp en forma d'adob.
També es poden reciclar algunes restes inorgàniques, com ara els metalls o els plàstics.
"Mediterrània" dedica el capítol a l'eliminació dels residus i al seu aprofitament i reciclatge.
Un dels problemes principals de la societat actual és l'eliminació de les escombraries, ja que és impossible fer desaparèixer els productes de rebuig.
A la natura també hi ha residus, com per exemple la fullaraca dels boscos. En aquest cas, però, les fulles les digereix el mateix sistema que les ha creat.
En alguns casos, l'home fa servir abocadors incontrolats, amb el perill que això comporta per al paisatge i la salut. També hi ha abocadors controlats perillosos, però d'altres, com el del Garraf, funcionen adequadament. Primer s'impermeabilitza el terreny i després s'hi aboquen les escombraries per capes. Finalment es cobreix tot amb terra. Un sistema de tubs permet evacuar-ne els gasos i els lixiviats, els líquids produïts per la fermentació, van a parar a unes pisicines de tractament. El biogàs que se'n desprèn pot ser reutilitzat com a combustible.
El programa també mostra com funciona la incineradora de Sant Adrià de Besòs. El procés d'incineració produeix energia elèctrica reutilitzable. Així mateix, les escòries que se n'obtenen també es poden reutilitzar en l'àmbit de la construcció.
Després de fer un estudi de les escombraries que es produeixen a la ciutat, se sap que més del 50 % correspon a matèria orgànica. Aquesta matèria, després d'un procés de compostatge, pot tornar al camp en forma d'adob.
També es poden reciclar algunes restes inorgàniques, com ara els metalls o els plàstics.
Recuperar alumini d'embolcalls
Recuperar alumini d'embolcalls
Reciclar l'alumini dels embolcalls és un procés molt complex. L'espai "El medi ambient" mostra com treballa una empresa catalana que ha aconseguit recuperar aquest alumini.
En milers de productes d'alimentació, salut i cosmètica es fan servir uns envasos que contenen cel·lulosa, polietilè i un aliatge d'alumini. Uns envasos que aïllen especialment els productes de la llum i els agents atmosfèrics, cosa que permet conservar-los una llarga temporada.
Una indústria situada a Móra la Nova ha aconseguit el que molts equips d'investigació estaven buscant: poder recuperar l'alumini d'aquests embolcalls utilitzant material de rebuig dels fabricants com a matèria primera.
El Projecte Alumini i Energia, que dirigeix Francesc Vernet, presumeix d'haver aconseguit fer rendible la separació d'aquests materials a base d'una combustió a baixa temperatura i sense oxigen. El procés està funcionant a mig gas, ja que es processen deu tones de material i s'aconsegueixen extreure tres tones d'alumini cada mes. El granulat aconseguit entra als forns de fusió o a molins de trituració per fer-ne pintures o explosius.
Cada any, al món es fan servir més de cent milions de tones d'alumini. És el segon metall més emprat després de l'acer. El projecte obre noves possibilitats de reciclatge de l'alumini més enllà de les llaunes. La indústria està molt interessada en la recuperació d'alumini vell, perquè fa servir vint vegades menys energia que la producció d'alumini nou a partir de la bauxita, el mineral d'on s'extreu. La gran quantitat de residus que genera i l'energia que fa falta en aquest procés encareix molt el producte.
Reciclar l'alumini dels embolcalls és un procés molt complex. L'espai "El medi ambient" mostra com treballa una empresa catalana que ha aconseguit recuperar aquest alumini.
En milers de productes d'alimentació, salut i cosmètica es fan servir uns envasos que contenen cel·lulosa, polietilè i un aliatge d'alumini. Uns envasos que aïllen especialment els productes de la llum i els agents atmosfèrics, cosa que permet conservar-los una llarga temporada.
Una indústria situada a Móra la Nova ha aconseguit el que molts equips d'investigació estaven buscant: poder recuperar l'alumini d'aquests embolcalls utilitzant material de rebuig dels fabricants com a matèria primera.
El Projecte Alumini i Energia, que dirigeix Francesc Vernet, presumeix d'haver aconseguit fer rendible la separació d'aquests materials a base d'una combustió a baixa temperatura i sense oxigen. El procés està funcionant a mig gas, ja que es processen deu tones de material i s'aconsegueixen extreure tres tones d'alumini cada mes. El granulat aconseguit entra als forns de fusió o a molins de trituració per fer-ne pintures o explosius.
Cada any, al món es fan servir més de cent milions de tones d'alumini. És el segon metall més emprat després de l'acer. El projecte obre noves possibilitats de reciclatge de l'alumini més enllà de les llaunes. La indústria està molt interessada en la recuperació d'alumini vell, perquè fa servir vint vegades menys energia que la producció d'alumini nou a partir de la bauxita, el mineral d'on s'extreu. La gran quantitat de residus que genera i l'energia que fa falta en aquest procés encareix molt el producte.
Altres residus
Altres residus
En aquest capítol, el programa "Un forat a la butxaca" explica com reciclar i com fer servir les deixalleries.
Cada ciutadà produeix a l'any 400 quilograms de deixalles que, per sort, cada vegada es reciclen millor.
Cal recordar que els productes tòxics o contaminants no s'han de llençar a l'aigüera, ja que, si és així, a les depuradores els costa més depurar l'aigua. La solució és portar aquests residus a la deixalleria.
A més de millorar els hàbits de reciclatge, cal millorar també els hàbits de compra. Es tracta de mirar d'allargar la vida de les coses que comprem per no produir tantes deixalles.
En aquest capítol, el programa "Un forat a la butxaca" explica com reciclar i com fer servir les deixalleries.
Cada ciutadà produeix a l'any 400 quilograms de deixalles que, per sort, cada vegada es reciclen millor.
Cal recordar que els productes tòxics o contaminants no s'han de llençar a l'aigüera, ja que, si és així, a les depuradores els costa més depurar l'aigua. La solució és portar aquests residus a la deixalleria.
A més de millorar els hàbits de reciclatge, cal millorar també els hàbits de compra. Es tracta de mirar d'allargar la vida de les coses que comprem per no produir tantes deixalles.
UN DIA EN EL CAMPO
Un día en el campo
REVERSIBLE, Joan Josep Hoyos, 2005/05/25
Miniunitat didàctica (MUD) interactiva, adreçada al primer curs del cicle inicial de Primària, que treballa el lèxic del menjar i el reciclatge dels residus. Conté activitats de pràctica (Practica) i d'avaluació (Avalua't) que relacionen, mitjançant la lectura i l'audició, els dos temes.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/castella/comidas/index.htm
REVERSIBLE, Joan Josep Hoyos, 2005/05/25
Miniunitat didàctica (MUD) interactiva, adreçada al primer curs del cicle inicial de Primària, que treballa el lèxic del menjar i el reciclatge dels residus. Conté activitats de pràctica (Practica) i d'avaluació (Avalua't) que relacionen, mitjançant la lectura i l'audició, els dos temes.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/castella/comidas/index.htm
El reciclatge
El reciclatge
En aquest capítol es fa una reflexió sobre el reciclatge, l'estalvi energètic i el consum responsable a casa: importància que té pel medi ambient, consells per reciclar a casa, com educar els nens i nenes que en siguin corresponsables,...
En aquest capítol es fa una reflexió sobre el reciclatge, l'estalvi energètic i el consum responsable a casa: importància que té pel medi ambient, consells per reciclar a casa, com educar els nens i nenes que en siguin corresponsables,...
Reutilitzar i reciclar les piles
Reutilitzar i reciclar les piles
Les piles constitueixen un residu molt contaminant. A més, moltes es llencen quan encara tenen prou càrrega. "El medi ambient" visita una planta de reciclatge de piles del Pont de Vilomara, al Bages.
Pilagest és l'única planta de reciclatge de piles de Catalunya. El centre, que rep tot tipus de piles, té una capacitat de tractament de quinze tones de piles botó l'any. Aquestes se sotmeten a un procés de destil·lació per recuperar el mercuri que contenen i les carcasses metàl·liques.
L'any 2007 es van tractar en aquest centre unes sis-centes cinquanta tones de piles, només una tercera part de la quantitat comercialitzada. La resta, mil tres-centes tones, va a parar als abocadors. Això comporta un greu impacte ambiental i un risc per a la salut a causa dels metalls pesants que contenen, com el mercuri o el cadmi, que s'escampen incontroladament i poden anar a parar als aliments.
Com que el tractament de reciclatge canvia segons el tipus de pila, se n'ha de fer una selecció prèvia.
La Universitat Politècnica de Catalunya ha estudiat les piles que es llencen als contenidors i ha comprovat que el setanta per cent encara serveixen per a altres aparells de menys consum.
L'opció de les piles recarregables proporciona una vida útil molt més llarga, però no estan lliures d'aspectes que poden crear desconfiança.
Les piles constitueixen un residu molt contaminant. A més, moltes es llencen quan encara tenen prou càrrega. "El medi ambient" visita una planta de reciclatge de piles del Pont de Vilomara, al Bages.
Pilagest és l'única planta de reciclatge de piles de Catalunya. El centre, que rep tot tipus de piles, té una capacitat de tractament de quinze tones de piles botó l'any. Aquestes se sotmeten a un procés de destil·lació per recuperar el mercuri que contenen i les carcasses metàl·liques.
L'any 2007 es van tractar en aquest centre unes sis-centes cinquanta tones de piles, només una tercera part de la quantitat comercialitzada. La resta, mil tres-centes tones, va a parar als abocadors. Això comporta un greu impacte ambiental i un risc per a la salut a causa dels metalls pesants que contenen, com el mercuri o el cadmi, que s'escampen incontroladament i poden anar a parar als aliments.
Com que el tractament de reciclatge canvia segons el tipus de pila, se n'ha de fer una selecció prèvia.
La Universitat Politècnica de Catalunya ha estudiat les piles que es llencen als contenidors i ha comprovat que el setanta per cent encara serveixen per a altres aparells de menys consum.
L'opció de les piles recarregables proporciona una vida útil molt més llarga, però no estan lliures d'aspectes que poden crear desconfiança.
El sector del reciclatge / El Prat del futur / Pa artesà, pa industrial
"Valor afegit" analitza el potencial de creixement que té el sector de la indústria del reciclatge. També parla de la nova terminal del Prat i de la indústria del pa. Reciclatge, un sector en creixement? En la indústria del reciclatge s'hi posen moltes esperances pel que fa a generar riquesa i llocs de treball, però, ara mateix, en aquest sector també es pateixen els efectes de la crisi, i el futur és una mica més complicat del que podria semblar. El reportatge analitza si, realment, el sector del reciclatge té tant potencial de creixement com es pensa.
El problema de les escombraries
El problema de les escombraries
Forma part de tres capítols ("L'aire", "L'aigua" i "El problema de les escombraries") sobre els aspectes més importants de la contaminació del medi ambient i els danys que ocasiona en el sistema ecològic. El problema de les escombraries: possibilitats i límits del reciclatge.
Forma part de tres capítols ("L'aire", "L'aigua" i "El problema de les escombraries") sobre els aspectes més importants de la contaminació del medi ambient i els danys que ocasiona en el sistema ecològic. El problema de les escombraries: possibilitats i límits del reciclatge.
LES TRES ERRES
Les tres erres
zonaClic - activitats - Les tres erres
Miriam Ortiz Fernández
CEIP Els Pinetons
La Garriga (Vallès Oriental)
Projecte d'activitats sobre el reciclatge. Al llarg de les activitats els nens i nenes hauran d'ajudar els "cubis" a trobar els seus colors, el material que recullen, els seus noms, etc... El fil conductor és un conte que sensibilitza i recorda les tres erres: reciclar, reduir i reutilitzar.La Garriga (Vallès Oriental)
zonaClic - activitats - Les tres erres
SALVEM LA TERRA
Salvem la Terra
Recursos informatius sobre la contaminació i gestió de l'aigua, la contaminació atmosfèrica, la gestió de recursos, el reciclatge i la protecció de la biodiversitat. Conté activitats i enllaços externs per ampliar la informació.
http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/index.htm
H2O. Aigües pluvials
Fins a un 50 % de l'aigua que es fa servir a casa podria ser substituïda per aigua de pluja. El programa "H2O" mostra com es pot aprofitar aquesta aigua.
Gràcies al sistema de reciclatge d'aigües pluvials, a les cases es pot fer servir un recurs desaprofitat i gratuït i, alhora, evitar el consum innecessari d'aigua potable. L'aigua de la pluja no té clor, cap tractament químic ni calç, i es pot tornar a fer servir per rentar el cotxe, omplir piscines, cisternes de vàter i regar. El sistema de reciclatge és una bona inversió i una bona contribució al medi ambient.
Jesús Manuel Rebanales, publicista, té instal·lat un sistema de reciclatge d'aigües pluvials i parla de la seva eficàcia. Per la seva banda, Carles Fernández, director tècnic, explica com funciona aquesta instal·lació.
Gràcies al sistema de reciclatge d'aigües pluvials, a les cases es pot fer servir un recurs desaprofitat i gratuït i, alhora, evitar el consum innecessari d'aigua potable. L'aigua de la pluja no té clor, cap tractament químic ni calç, i es pot tornar a fer servir per rentar el cotxe, omplir piscines, cisternes de vàter i regar. El sistema de reciclatge és una bona inversió i una bona contribució al medi ambient.
Jesús Manuel Rebanales, publicista, té instal·lat un sistema de reciclatge d'aigües pluvials i parla de la seva eficàcia. Per la seva banda, Carles Fernández, director tècnic, explica com funciona aquesta instal·lació.
Medi ambient / El reciclatge. El paper
El reciclatge. El paper
En aquest vídeo aprendrem què cal saber i què cal fer per reciclar el paper. També coneixerem quin és el procés del reciclatge d'aquest material.
En aquest vídeo aprendrem què cal saber i què cal fer per reciclar el paper. També coneixerem quin és el procés del reciclatge d'aquest material.
APRENEM A RECICLAR JCLIC
Aprenem a reciclar
Maria Montserrat Iglesias i Estrader
CEE Sant Rafael
Tarragona
El paquet ha estat pensat per a treballar amb nens i nenes d'educació especial, que tot i estar en edat de primària tenen un nivell de lectura nul o en inici només, per això el marc textual és mínim. És per això que també pot adreçar-se a nens i nenes d'educació infantil.Tarragona
A través de les diferents activitats es pretén guiar als alumnes per tal que vagin coneixent quins dels residus que ells mateixos, a casa o a l'escola, generen han d'anar a parar als diferents contenidors. No és només dir ¿aquest contenidor és per a paper?... sinó saber que un paquet de cereals, una caixa de sabates o de galetes, etc. han d'anar a parar a aquest contenidor. De la mateixa manera amb el d'envasos i vidre.
Així es treballa amb quatre paquets:
- VIDRE
- ENVASOS
- PAPER
- RECICLEM
Subscriure's a:
Missatges (Atom)