Debat sobre la incineració a Catalunya

Debat sobre la incineració a Catalunya

A Catalunya, cada ciutadà genera diàriament més d'un quilo i mig de residus. El PROGREMIC, programa de gestió de residus municipals, elaborat per l'Agència de Residus de Catalunya, aposta per reduir-ne la producció i per promoure la reutilització, el reciclatge i la recuperació.


Un dels temes que ha generat crítiques des de grups ecologistes és que el PROGREMIC també inclou la incineració. Per a la Plataforma Cívica per la Reducció de Residus, aquest tractament no fa desaparèixer les deixalles, sinó que les transforma en gasos, cendres i escòries molt més tòxiques.


A Catalunya hi ha quatre incineradores: a Sant Adrià de Besòs, a Tarragona, a Campdorà i la de Mataró. Segons l'Agència, les instal·lacions han evolucionat tecnològicament, i la normativa europea assegura que no hi hagi impacte ambiental.


No tothom ho veu així. Eduard Rodríguez-Farré, expert en neurotoxicologia de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona, va promoure l'estiu passat un manifest de professionals de la salut sobre l'impacte de la incineració en la salut humana. Un dels nous problemes que destaca són les nanopartícules, que tenen un diàmetre menor a una milmilionèsima de mil·límetre.


Per la Plataforma Cívica, incloure la incineració significa renunciar a un model basat en la reducció i la recuperació. Per la seva banda, l'Agència assenyala que la incineració redueix la quantitat de restes que van a parar a abocadors, que tenen un impacte ambiental superior. També està acabant la construcció d'un Centre Integral de Valorització al costat de la incineradora de Mataró. L'objectiu és recuperar el màxim de residus aprofitables per enviar-ne la menor quantitat a la incineradora o als dipòsits controlats.

Pots, plàstics i papers

Pots, plàstics i papers

"Mediterrània" dedica el capítol a l'eliminació dels residus i al seu aprofitament i reciclatge.


Un dels problemes principals de la societat actual és l'eliminació de les escombraries, ja que és impossible fer desaparèixer els productes de rebuig.


A la natura també hi ha residus, com per exemple la fullaraca dels boscos. En aquest cas, però, les fulles les digereix el mateix sistema que les ha creat.


En alguns casos, l'home fa servir abocadors incontrolats, amb el perill que això comporta per al paisatge i la salut. També hi ha abocadors controlats perillosos, però d'altres, com el del Garraf, funcionen adequadament. Primer s'impermeabilitza el terreny i després s'hi aboquen les escombraries per capes. Finalment es cobreix tot amb terra. Un sistema de tubs permet evacuar-ne els gasos i els lixiviats, els líquids produïts per la fermentació, van a parar a unes pisicines de tractament. El biogàs que se'n desprèn pot ser reutilitzat com a combustible.


El programa també mostra com funciona la incineradora de Sant Adrià de Besòs. El procés d'incineració produeix energia elèctrica reutilitzable. Així mateix, les escòries que se n'obtenen també es poden reutilitzar en l'àmbit de la construcció.


Després de fer un estudi de les escombraries que es produeixen a la ciutat, se sap que més del 50 % correspon a matèria orgànica. Aquesta matèria, després d'un procés de compostatge, pot tornar al camp en forma d'adob.


També es poden reciclar algunes restes inorgàniques, com ara els metalls o els plàstics.

Recuperar alumini d'embolcalls

Recuperar alumini d'embolcalls

Reciclar l'alumini dels embolcalls és un procés molt complex. L'espai "El medi ambient" mostra com treballa una empresa catalana que ha aconseguit recuperar aquest alumini.


En milers de productes d'alimentació, salut i cosmètica es fan servir uns envasos que contenen cel·lulosa, polietilè i un aliatge d'alumini. Uns envasos que aïllen especialment els productes de la llum i els agents atmosfèrics, cosa que permet conservar-los una llarga temporada.


Una indústria situada a Móra la Nova ha aconseguit el que molts equips d'investigació estaven buscant: poder recuperar l'alumini d'aquests embolcalls utilitzant material de rebuig dels fabricants com a matèria primera.


El Projecte Alumini i Energia, que dirigeix Francesc Vernet, presumeix d'haver aconseguit fer rendible la separació d'aquests materials a base d'una combustió a baixa temperatura i sense oxigen. El procés està funcionant a mig gas, ja que es processen deu tones de material i s'aconsegueixen extreure tres tones d'alumini cada mes. El granulat aconseguit entra als forns de fusió o a molins de trituració per fer-ne pintures o explosius.


Cada any, al món es fan servir més de cent milions de tones d'alumini. És el segon metall més emprat després de l'acer. El projecte obre noves possibilitats de reciclatge de l'alumini més enllà de les llaunes. La indústria està molt interessada en la recuperació d'alumini vell, perquè fa servir vint vegades menys energia que la producció d'alumini nou a partir de la bauxita, el mineral d'on s'extreu. La gran quantitat de residus que genera i l'energia que fa falta en aquest procés encareix molt el producte.

Altres residus

Altres residus

En aquest capítol, el programa "Un forat a la butxaca" explica com reciclar i com fer servir les deixalleries.


Cada ciutadà produeix a l'any 400 quilograms de deixalles que, per sort, cada vegada es reciclen millor.


Cal recordar que els productes tòxics o contaminants no s'han de llençar a l'aigüera, ja que, si és així, a les depuradores els costa més depurar l'aigua. La solució és portar aquests residus a la deixalleria.

A més de millorar els hàbits de reciclatge, cal millorar també els hàbits de compra. Es tracta de mirar d'allargar la vida de les coses que comprem per no produir tantes deixalles.

Reutilitzar i reciclar les piles

Reutilitzar i reciclar les piles

Les piles constitueixen un residu molt contaminant. A més, moltes es llencen quan encara tenen prou càrrega. "El medi ambient" visita una planta de reciclatge de piles del Pont de Vilomara, al Bages.
Pilagest és l'única planta de reciclatge de piles de Catalunya. El centre, que rep tot tipus de piles, té una capacitat de tractament de quinze tones de piles botó l'any. Aquestes se sotmeten a un procés de destil·lació per recuperar el mercuri que contenen i les carcasses metàl·liques.


L'any 2007 es van tractar en aquest centre unes sis-centes cinquanta tones de piles, només una tercera part de la quantitat comercialitzada. La resta, mil tres-centes tones, va a parar als abocadors. Això comporta un greu impacte ambiental i un risc per a la salut a causa dels metalls pesants que contenen, com el mercuri o el cadmi, que s'escampen incontroladament i poden anar a parar als aliments.


Com que el tractament de reciclatge canvia segons el tipus de pila, se n'ha de fer una selecció prèvia.


La Universitat Politècnica de Catalunya ha estudiat les piles que es llencen als contenidors i ha comprovat que el setanta per cent encara serveixen per a altres aparells de menys consum.


L'opció de les piles recarregables proporciona una vida útil molt més llarga, però no estan lliures d'aspectes que poden crear desconfiança.

El sector del reciclatge / El Prat del futur / Pa artesà, pa industrial

"Valor afegit" analitza el potencial de creixement que té el sector de la indústria del reciclatge. També parla de la nova terminal del Prat i de la indústria del pa. Reciclatge, un sector en creixement? En la indústria del reciclatge s'hi posen moltes esperances pel que fa a generar riquesa i llocs de treball, però, ara mateix, en aquest sector també es pateixen els efectes de la crisi, i el futur és una mica més complicat del que podria semblar. El reportatge analitza si, realment, el sector del reciclatge té tant potencial de creixement com es pensa.

El problema de les escombraries

El problema de les escombraries

Forma part de tres capítols ("L'aire", "L'aigua" i "El problema de les escombraries") sobre els aspectes més importants de la contaminació del medi ambient i els danys que ocasiona en el sistema ecològic. El problema de les escombraries: possibilitats i límits del reciclatge.

H2O. Aigües pluvials

Fins a un 50 % de l'aigua que es fa servir a casa podria ser substituïda per aigua de pluja. El programa "H2O" mostra com es pot aprofitar aquesta aigua.


Gràcies al sistema de reciclatge d'aigües pluvials, a les cases es pot fer servir un recurs desaprofitat i gratuït i, alhora, evitar el consum innecessari d'aigua potable. L'aigua de la pluja no té clor, cap tractament químic ni calç, i es pot tornar a fer servir per rentar el cotxe, omplir piscines, cisternes de vàter i regar. El sistema de reciclatge és una bona inversió i una bona contribució al medi ambient.


Jesús Manuel Rebanales, publicista, té instal·lat un sistema de reciclatge d'aigües pluvials i parla de la seva eficàcia. Per la seva banda, Carles Fernández, director tècnic, explica com funciona aquesta instal·lació.

Medi ambient / El reciclatge. El paper

El reciclatge. El paper

En aquest vídeo aprendrem què cal saber i què cal fer per reciclar el paper. També coneixerem quin és el procés del reciclatge d'aquest material.

LA BROSSA ÉS UN TRESOR

 

LA BROSSA ÉS UN TRESOR